La crisi econòmica espanyola i l'empenta per l'independència

La pòlitica a vegades sembla ser glacial i res es mou ni canvia. Però deguda a l'amplitud d'una crisi o per la gravetat d'una situació, la política canvia de manera vertiginosa

Ací es el cas de l'empenta per l'independència de Catalunya. Ha passat de ser una reivindicació minoritària però influent a un desig majoritari. No es la crisi econòmica que sacseja Espanya que ha provocat aquest desig sinó com el govern central, especialment el incoherencia entre Rajoy, el Ministre de Haciendia i de Relaciones exteriores. Ells en el començament del seu mandat donaven informació contradictòria sobre si o no demanaria el rescat del l'UE.

Però el colmo era els tractes que Catalunya rebia. Era francament de mala fe del governs centrals successius d'extreure- per no dir robar-els diners catalans i de les altres autonomies per petjar-los en projectes totalment inviables com lAVE o aeroports com estudià Germà Bel estudià A més, el govern central no s'ha cobert amb glòria amb els tall des pressupostes en les competències exclusives autonòmiques com l'ensenyament i sanitat; i per aprofundir la mala fe, el govern central sota Rajoy escanya econòmicament Catalunya en no transferir el diners que pertanyen a la Generalitat- i doncs del catalans-amb l'idea que el govern central intervindria a Catalunya i manaria com ho ha fet desdel 1714.

Els politics castellans mai no han - i no acepten- que Catalunya sempre ha tingut, i té, per la voluntat expressa de la seva populació, una diferencia irreductible que 4 segles desdel Compromís de Casp no ha pogut destruir ni assimilar. Si mirem l'història tant de Catalunya com de Castella, concloem que ambdós haurien beneficiat de ser entitats separats i independents.

Mentrestant, si el govern central i els partits volen salvar els mobles i neutralitzar l'independència es de reformar la constitució profundament com reconèixer les agencies tributàries de cada autonomia, una perequació amb la qual les autonomies riques dones algun percentatge al govern central per les pobres i un respecte rigorós de les competències exclusives autonòmiques- més cruament- que el govern central no es fiqui el nas; així com compartir competències com el transport, energia i afers exteriors en que toca les competències exclusives de les autonòmies.