Buscaraons

18.2.05

Kyoto et les bicyclettes ou du scéptisme approprié

Au début de cette semaine, le protocol a rentré en vigueur aux pays signatiares dont le Canada. L'édition du lundi de la Gazette avait un article qui rapportait que seront les effets pour les Canadiens.

Ce qui m'a frappé immédiatement, c'est comment les environnmentalistes prône de supprimer 2000 places de stationnment à Montréal et étendre le kilométrage de sentiers de bicicylette. Ça m'agace ce fetischisme des environnmentalistes pour cette mode de transport. Dans quel pays vivent-ils? Ils oublient que la bicicylette et carrément inutile pendant l'hiver. C'est à dire pendant 8 mois, il ne peuvent pas offrir autre solution outre que le transport commun.

Voilà un bel exemple de l'aveuglement idéologique qui prime le bon sense.

Je suis également tanné des gouvernements fédéral et proviciaux. Les deux chantent les louanges de Kyoto et formulent des plans ambicieux. Pure propagande politique puisque si les gouvernments se soucaient tellement de l'environnment, le Québec n'aura pas autorisé la construction d'autoroute 50 et le fédéral aurait construit une ligne TGV de Québec à Windsor et financer la recherche d'alternatives au pétrol. En tout cas, dans le futur proche, les Canadiens avaleront beaucoup de la 'pollution verbale' des politiciens à l'égard de Kyoto.

La constitució europa: que el NO guanyi

Fa alguns dies que he votat per la constitució. Degut al termini tan curt aquest vegada he pogut soumetre el meu paper al consulat.Que el NO guanyi.

Aquella constitució que els polítics ens volen fer empassar no es res més que un document que es transfereix l'autoritat central d'un nivell a l'altre. Ademés per haver apostat sobre només els individuals i els estats, exclou altres col·lectivitats tan lègitimes ara com la família, les minoritats etnolingüistiques. Trobo absurb que el maltesos gaudeixen dels mateixos drets lingüistics que el francès o alemany però no pas el català, basc, bretó etc.

Ademés, em fa nosa que els redactors d'aquesta tonelada de paper hagin exclòs els arrels cristians. Com si la glòria europea i una clau fondamental de la civilització occidental s'expliqués només de la Il·lustació i el legat grecoromà. Finalement, aquest document viola l'esprit original de l'Union europea- el decentralisme, la subsidaritat, el mercat lliure però regulat. Sols veig un interventionisme cada dia mes feixuc i pesat d'un quatre atrinxats a Brusel·les que manden com si fossin Júpiter al Capitol tan omniscients i tan llestos.

Si el NO guanyés obligarà els partisans del Sí a començar a zéro. Cosa que no es gens malament. El continet sobrevieure sense constitució; però no pas amb centralisme escanyós.

¶ 15:50

15.2.05

L'assassinat d'Hababbi: ¿Qui i perquè

Ahir com tothom sap, l'ex-primer minstre de Liban Rafik Harari sublleva moltes preguntes. ¿Qui ho ha perpetuat? ¿Perquè l'han comès? ¿Qui beneficia o qui perd a causa de l'attentat? Avui llegim que el americans han cridat l'ambaixador de Siria per consultacions. Segons el customs i ustages de la diplomàcia, això significa que l'administació america implica el règim sirià per l'assassinat.

Personalment ho dubto perque el mukhabarat (la polícia política) sirià no es tan imbècil per cometre un acte no tan sols criminal ans més políticament contraproductiu. Al mateix temps deguda de la presència massiva del exècit i serveis d'espionatge sirans que deixen el Libà com un satèl·lit, res no passa sense el vist-i-plau sobretot per un acte de tal magnitud.

En tot cas, encara no crec que el règim sirià ordenà l'assassianat per que la mort d'Harari el prejudica massa per que encara que Hairari col·laborava amb els sirians als anys 90 però aviat canvià de bànda que advoca que els sirians marxin del Libà. Matar-lo podria fer-li caure el règim. Es un esdevenment a mirar com s'evolua.

The American close combat award: some quick thoughts

I read in Rantburg that the American army will finally create a Close combat award.

It'll be for non-infantry/combat personal who actually fight an enemy. It appears that this is an old debate that stretches back to WW II but I find it significant. I wonder just how much this new insignia was influenced by the WW II German award? Thus, that also explains the 60 year hesitation?

The German criteria to hand out the badge was radically different than the current American one. For starters, the German badge was given to any soldier who faced combat- not just infantryman. Second, the German award came in 3 classes- broze, silver and gold. I think the Americans will limit it to 2 classes- the basic and the master just like the Combat infantryman's badge. The basic badge has simply a silver Brown Bessie musket in a blue. The master has a leaurl wreath around it. In some reference books i have on the American military, I've seen some with a star or 2 that's for a subsequent award. Though, none of my books explain the criteria for a second or more award of the badge.

In any case, this is a rather interesting development. I wonder- without sarcasm- if we'll see similar badges like Defusing IEDs, Destruction of enemy fortificatons (aka the Bunker buster award) etc proliferate?

¶ 15:36