Tothom ja sap que els règim i els xinesos s'enfadaren amb el curs de la torxa olímpica de Londres a Paris. Hi havien moltes protestes i atemptats d'apagar la torxa- algu que xocà els sentiments dels xinesos ordinaris que es pensaven el mèlic del mon. Ells ja es començaven a armar-se la candela que boicotejrian els productes francesos però Carrefour no ha notat cap canvi en les vendes.
Ni tampoc ni hauran perque els xinesos ordinaris els hi agraden comprar i si no poguéssin gastar els seus diners consumint productes estrangers, hi haurà una revolta social més greu. En fet, el règim xinès ja començava apagar el xauvanisme més ràncid per que ja tenia por que perdiar control de la situació.
Però ahir el règim s'ha enfadat de nou perque el muncipi de Paris havia atorgat la ciutadània de honor al Dali Lama. El oficials xinesos ja exigen explicacions.
Molt bé: això es una democràcia i vegades els diferent nivels d'estat i de la socitat fan coses que altri no els agraden pas però que no aplasten, ni reprimeixen, ni maten aquells que en han comès la cosa desagradable. S'els hi protesten, contra-argüeixen i debaten.
Ademés, si el xinesos volen que el mon els hi tracten com de conseqüència, els primers hauran de parar aquestes pataletes de nen petit i aquests cops de malgenit. Si no, el mon es cansarà d'els i plegaran els seus comerços i altres activitats.
Xina no es l'únic país amb 1000 milions de persones que tenen ganes de gastar-se els diners. Els indios també demostran la mateixa tendència i en cauen de molt més de simpàtics que els xinesos. Els segons pensen que el mon els hi deuen respecte pel senzill fet de ser xinesos i de fabricar 80% del productes mundials. El mon no els hi deu res i que en apreguen ràpid abans que fastidient a tothom.