Toni Soler ha publicat un llibre que analitza el 14 d'abril 1931 quan Macià i Companys proclamaren la República federal catalana. Soler en la seva manera entra suaument però rotundament en la controvèrsia provocada pel llibre de Pio Mora.
Pio Mora parla del fets de 6 d'octubre 1934 que titlla de totalitari. Soler discrepa profundament per que quan es proclamà la República en 1931, l'Esquerra Republicana Catalana era massa heterogènia per ser totalitària. A fortori, 3 anys mes tard, Companys no podia ser totalitari per que la mateixa heterogeneïtat existia en 1934 com en 1931.
L'Estat Català- el partit de Macià- encara dominava ERC malgrat la mort de del seu fundador en 1933. En tot cas, una de les coses que s'pren en el llibre es que el federalisme es paper mort en el context espanyol. Els castellans poc importa les seves posicions ideològiques: dreta, esquerra, republicana, monàrquic, son centralistes. A més estan units en contrast amb els catalans que han sigut- encara son- més heterogenis i desunits.
no es la primera vegada que veiem aquesta desunió: 1640, 1714 i de nou en 1931. Doncs es veu en retrospectiu, els orígens de la desfeta de la República durant la guerra civil així com la reducció de la Generalitat a una diputació sobreglorificada quan el govern republicà espanyol es traslladà des de València a Barcelona. Encara que no el diu explícitament, Soler conclou subtilment que quan els catalans es confronten amb els castellans, els primers sempre surten perdedors i la seva independència a influir esdeveniments es redueix a zero.