Fa una setmana que el règim xinès ha annunciat que gastaria uns 4 milions de milions de yuan que representa uns 16% del PIB de pais. Molts economistes i analistes aplaudeixen l'iniciativa que la Xina salvarà el sistema financier international. Ara bé aquesta despesa es per ameliorar l'infrastuctura de transport aixi com construir hopsitals, i augmentar el poder de compres dels xinesos.
Per trobo aquest optimisme d'aquells economistes i analistes massa malplaçat. Xina té els seus problems tan seriosos com als EE UU; Xina suffereix d'una bombolla immobilària que trontolla tot el pais i es potencialment més greu que la americana o l'espanyola. Però el més perillós pel règim son els 400 milions de pagesos que encara no viuen en un estat de dret sino amb el regne del apparatix. Molts oficials de les regions rurals desitgen un terrany fertil i enganya el pagès victima de 2 maneres: (a) l'official simplement l'expropria sense compensar-lo (b) o el pren sense complexos i el pobre no disposa de recursos per defensar-se o contestar la legalitat.
El règim n'esta molt conscient que com el Koumintang dels anys 3-40 si no es controla la corrupció, la legitimatat del partit cauria i podria una situació semblant a la pèriode del Senyors de la guerra (1911-49).
Doncs, tothom s'hauria de comptar amb molta prudència i que no s'en fïien que els xinesos salvaran el sistema financier. La responsibitat en pertoca a cada pais i no confiem als xinesos; els sufreixen de llurs propies problemes economics.