L'accouplement homosexuelle et le parti Libérale fédérale

Hier, on lisait dans les journaux de comment Colter avait réjécte la tenu d'un référendum pour laisser les citoyens voter. Ce rejet suivait les efforts de Martin à apaiser une croissante révolte du caucus qui s'exprime par un mal-à-l'aise de membre qui ont scrute tant les sondages que pris la pulsation de leurs constituents qui favorise un référendum à 66%.

Martin a également limité l'étendue du vote libre que le Parliment subira aux membres ordinaires du gouvernment tandis que le Cabinet doit voter en faveur de la loi puisqu'il s'agit de la politique gouvermentale. Voilà une belle leçon de l'incohérence politique: un vote libre limité pour légisférer un loi dont une majorité revendique un référedndum por au moins débattre la question. Le refus de Colter et l'imposition de la règle de la soldiarité du cabinet par Martin démontrent que les deux sont très au courant qu'il n'existe pas un grand appui ni au sien du caucus sans parler de l'ensemble du pays et s'ils permettraient un véritable vote- soit libre au Parlement soit par une référendum- le gouvernement perdera. Ce qui proverquera son renversement et déclenchera des nouvelles éléctions

Plus fondamentalement, les décisions de Colter et de Martin entérinent la croissante autoritarisme du pays et le gradissant mépris du parti Libéral fédéral pour les citoyens. Selon le partie, on est bien trop arrièré et cave pour connaître nos meilleurs intérêts; pis encore on est bien trop conservateur puisqu'on présèrve des valeurs cadaques et intolérantes. Donc, les Libéraux fédéraux nous obligeront à avaler ces mutations de moeurs même si la population non seulement se montre réticente mais n'a jamais mandaté le gouvernement à légaliser l'accouplement homosexuel comme priorité de société.

L'une de raisons que Martin dépense tellement capital politique c'est que le gouvernment veut nous distraire de vrais sujets: tels que l'abaissement des impôts, la croissante corruption du gouvernment, l'ingérence du fédéral dans des compétences exclusivement provinciales et ainsi de suite. Le gouvernement néglige ses propres résponsiblités au profit des coups de théâtre qui polarisent le pays pour aucun gain.

Les el·lecions basques: consells a John

¿En quin país veus John? Aquesta estratégia electoral ja se probà en 2000 i el resultat fou l'aplastament del PP local tan greu que Oreja havia de plegar i marxar cap a casa.

Si pensa que titllant els bascos moderats que votin al PNB com a fascistes (i ¿i perque no etiquem-los d'estalinistes i islamistes al mateix temps? ¡Què collons si jugem bruts, que ens emmeerdem amb insults completament grätuites i fora de lloc) i reclozadors del ETA, es un cop de geni electoral, et proposo llogar una masia prop d'un llac de Madrid.

Un país com Espanya que a penes ha consoldidat la democràcia no ajuntarà per molt temps la polarització política que John proposa. Crisperia el país i el conduiria una altra vegada a 1934. Tampoc no ens descuidem l'imbecilitat del socialistes amb la seva política de legalitzar l'accoblement homosexual, l'anti-catolicisme latent quan la populació ni les havien demanats ni articulats que en son de prioritats socials.

Espanya ja esta prou emprenyat, no apenteu més el poble amb un estratégia destinada al fracàs espectacular. No afavoreixo pas el plà Ibarretxe perquè va massa lluny i provoca els centralistes jacobins a xisclar sobre «la sagara unión y eterna de España» quan realment es vol es més autogovern. Tanmateix, l'obstinència dels partits nacionals de tancar quansevol retoc de la constitució ha conduit el país al impasse present.

Francament, no veig com el país s'esmicolarà si Catalunya i el País Basc poguessín exercer l'immigració com a competència compartida amb Madrid o exercer l'ensenyament com a exclusiva. Potser somio massa pel contexte espanyol però soc un federalista del qual:
each territory preserved its own constititional structure and kept its own laws and liberties... [p 257 John Elliot: Imperial Spain: 1459-1716 Penguin Books[London: 1988]] Sempre he sostingut que Espanya funciona millor quan es decentralitzava; pitjor quan se centralitzava.
Fins que el PP i el PSOE nocastellanitzen els problemes constitucionals dels bascs o catalans, comdemnen el país al picabaralles polítiques perenials.

Les el·leccion iraqines: felecitats a la ciutadania

Ahir, hi hagué les el·leccions històriques a Irc. Segons diverses fonts la tassa de participació se situava entre 60-72%. Un percentage extraordinari degut que les persones votaven a perills de lurs vides. Encara que desconeixem els resultats algunes coses ja son paleses:

• Els àrabs ordinaris son tan capaços a viure amb la democràcia com quansevol poble al món.


• Zarqaui, Al Qu'ida i els bassites son els grans perderdors. Malgrat l'intensitat de la violència, en fin de compte no reeixiran a espantar la majòria.


• Els règims autòritaris ja tenen les notíces servides que hauran d'espavilar-se i ràpids per reformar llurs sistemes. Es possible que els islamistes ascensaràn d'inflüència en alguns paísos però es à veure


• Tot l'esquerra bònica occidental que oposaren feroçment les el·leccions han francament perduda tota credibilitat però continuaran a fer la punyeta d'una manera o altra


• ¿ Quines relacions tindrem els canadencs i europeus amb Iraq? Nosaltres governs s'oposaren a la guerra; però voldrem aprofitar del boom economic que vindrà. ¿Ens deixarà els iraquis?

De cap manera les el·leccions tanquen la situació poíitica. Ara s'estableix una assemblea constituent que discutirà durant 10 mesos com vertebrar el règim, l'estat i la societat civil. Ademés hi hauran moltes picabaralles sobre el tractament de les minoritats com els kurds i els cristans.

En els pròxims 10 mesos es posarà en practica un vell refrany medieval del qual quan algú afecta a tothom, tots hi participen. Penso que propers 10 mesos començaran a inculcar algunes valors democràtiques encara qui han espéctics que ho dubten. En tot cas, ara el destí del pais esta a les mans dels iraquis si ells ho espatllen, no poden culpar que ells mateixos.