El diumenage havia d'absentar-me durant gairebé tot le dia. Quan retorní a casa i obrí l'internet per llegir les darreres npovetats sobre qui presideria la Generalitat, em havia caiguda la boca a llegir a Carod i els republicans havien donats de nou la presidència a Montilla. Francament, no m'ho esperava i enacra em deixa perplex. Llegint els cimerencs i els commentaris dels diversos articles, els tampoc ho entenen i llurs analises encara no han completament desvellades les raons.
Personalment desde Quebec, em cau molt malament, Montilla i els socialistes havien perduts les eleccions. Punt. Però com sempre, no hi ha res fàcil a Catalunya i un cop que els partists havien processats els resultats, comencaven a comunicar-se'n per pactar. Però de sortir amb el triparit de nou significa que les elecciones havien sigudes una gran perdua de temps i de diners. Pitjor enacara, sembla que els republicans han gairbé deixat Motilla amb un xec en blanc
.Adhuc mamà que es bastant apòlitica ejaculà que per tan catalanista i sobranista els d'Esquerra clamen preferien el poder i pactar amb els socialistes que defendre llur ideals.
Papa ho té pitjor perqué es un afí del partit tot que no ha mai militat. Se sent molt traït es que els republicans s'han convertit a un sucursal dels socialistes per pura amor de tocar el poder de no. Papa ens pregunta en veu alta què han fet amb el poder la primera vegada, quina es la plataform i que no faran res aquesta vegada com lúltima vegada
El CiU haurà de convèncer els catalanistes republicans a tocar el dos i o entrar a les files convergents o fundar un partit catalanista d'esquerres.
De tots el personatges al escenari poíltic catalana, Montilla es qui merexia elmenys de la presidència. No per que es un anomenat xarengo que mastega el català (però aquest ùltim punt si el farà mal i s'evidenciarà cada dia que es injustificable que una persona que hagi passat tota la vida a Catalunya no parlés bé la llengua) perquè simplement es un incompetent, sense idees, i una marioneta d'altres interessos que son hòstils al benestar de Catalunya.
L'entrevista amb Sala i Martí em deixà una mala impressió d'una persona que no aguanta gens la pressió i panica massa fàcilment. Doncs, ja m'imagino que els periodistes es trobaran devant d'unes rodes de premsa molt rafiniades en les quals Montilla no respondrà a cap pregunta o entrevista dura, perturbadora, o molesta (serà la portaveu del partit/Generalitat) però si se'l atemptarà de fer-li el maco del esdevenement
.Maquillaran el gris amb colors cridaneres.
Ara vull veure com governera Catalunya i com adminisiterà l'heritage que els republicans li han legat.
I gràcies als republicans que ni Olivares, ni Felipe V ni Franco hagueren pogut aconsequir, ara es podra reduir Catalunya a una mera expressió folklòrica que només se soritira com la vaixella de Nadal i que es desarà al armari un cop les festes acabades.
Over the weekend, I watched the news about the story about how the Israeli army was pursuing some gunmen to a mosque and Hamas called on the women to screen the gunmen in the mosque so that the Israeli soldiers couldn't capture or kill them. In the ensuing firefight 2 women were killed (and so was a man 'cause I saw the videotape in which it clearly was a man being carried away)
Hamas are dumbfucks.
They really take us for such incredulous marks that whatever they say, we'll fall for their con job. Well guess what, if the women heed Hamas' call and put themselves in the middle of a firefight and some die, they accepted the risks as warriors and died as such.
In fact, Hamas needs to be told very coldly that women will be regarded as combatants in any future incidents and far from condemning the Israelis who were put in cruel dilemma, Hamas will be recriminated for sending unarmed women warriors to be callously slaughtered. Hamas and the rest of the lowlives will be unnerved and stop the tactic once they realize that the rest of the world just doesn't give a shit and the women are dying to protect manifest incompetents
Finally it's rather bemusing to see these theatrically tough gunmen scream bloodcurdling speeches about fire and whatever only to hide behind the skirts and hijabs of their women when the former are about to lose.