Dels atemptats a Londres: els temps del bastó

Ja fa 2 dies desdels atemptats perpetuats a Londres. Es pura coincedè que els bombardejos arribaren 2 dies del atorgament dels JJ OO 2012 a la ciutat. Aquesta mena d'operació es planficaria durant mesos o anys. Ademés, aquest actac il lustra la vulnerabilitat permanent dels serveis de transport públic devant un enemic determinat a matar indiscriminadament.

Sí, sí es pot demanar la gent a ser més vigiliant envers altris que actuen estranyament o objectes deixats. ¿I què, els polis i altres cossos de seguretat no arrivarian a temps per impedir l'atemptat. Mentrestant, els polis i els espies aplicaran el bastó Com papa em recorda els polis saven qui son i on son.

Doncs sense dubte, ells qüestionaran els radicals i seus surporatdors bastant vigorosament. Al mateix temps, el govern hauràd'actuar aggresivament: revocar la ciutiànadia dels aquells naturalitzats que recolzen obertament els autors intel lectuals del djhaid i els organicions islàmiques i expulsar els estrangers a llurs països d'origens. Quant a les segons, el moment que veu tort, se la tanca sense mànies.

F

inalment, s'haurà de perfilar els musulmans europeus. Ja sé que els partidaris dels drets humans es queixaran vehement però desafortundament, els musulmans-homes- perpetuen la gran majòria dels atemptats en aquest moment. Doncs, la prudència exigeix que abans que un musulman viatgi a América del Nord un oficial consular l'entrevisti per assegurar-se que es legitim. Es trist però no son homes ateus o presbitaris que perpetuen atacs contra civils.

A reflection about the Lond bombings

Whether the British Moslems like it or not, they're going to have to become exceedingly serious about rooting out the radicals within the community. If not, the government and the society will do it. The former will arrest and expel the radicals while the society will progressively revoke the hospitality accorded to the Moslems

.

Further, I'm struck at how the Moslem community in Britian manifests some ingratitude, they came there for a better life because their countries of origins couldn't feed their families; yet too many Moslems give the impression that they want to impose shar'ia and other overt manifestations of Islamic religious percepts in a wealthy liberal democratic country.

Frankly, it's for the Moslems to adapt to British culture and institutions. Obviously that doesn't mean that Moslems are compelled to eat pork or engage in activities contrary to Islam but neither should they demands changes that are simply impossible to satisfy. British Moslems will simply have to conform to Britian; not the other way around.

  ¶ 07:28

 

De la légalisation de l'accouplement homosexuel au Canada.

Bon, Hier, j'ai lu les nouvelles que le Parlement avait adopté la loi qui légalise l'accouplement homosexuel au Canada. Honnêtement, je n'ai jamais entendu la nécessité de précipter cette légilsation. Ce n'était jamais une priorité de la majorité de gens. Elle préférerait une dimunition d'impôts, des politiques stimulent la croissance économique et une ingérance moins instrive dans nos vies. Cependant les Libéraux appuyués par le Bloc et le NPD ont pensé de façon différente. Ce qui me frappe c'est qu'ici qu'en Espange (que j'écrirai un billet en catalan) c'est que le gouvernement canadien a légisféré cette légalisation dans une position minoritaire. Pis encore c'est que cette reconnaissance de l'accouplement n'a été jamais soumis à un débat sociétaire d'où tout le monde pouvait discuter sans peur. Mais non, le tribunaux, les média et la plupart de parties politiques fédérales ont accéléré le procesus et je me demande pourquoi. En tout cas, maintenant qu'on a cette reconaissance d'accouplement homosexuel, combien en profiteront vraiement.

De l'accoblement homosexual a Espanya

Es força intressant que al mateix dia que el parlement federal canadenc legisfera el reconeixament de l'accoblement homosexual, les Cortes espanyol també féu el mateix. Com mencioné a l'article precedent, tant el govern canadenc com l'espanyol legisfieren llurs lleis respectives en posicions minòritaries. Es a dir que sense el recolzament d'altres partits dits de l'esquerra, cap dels dos governs haguéssin pogudes ratificar aqueixes lleis. En tot, contàriament a Canada, hi havia un gran manifestació a Madrid a la qual hi hagué poster mig milió de manifestants en favor de la família et que el Senat espanyol rejectà la llei. Malgrat aquests factors, els espanyols tampoc pogueren debatre sobre la necessitat de reconèixer l'accomblement homosexual i l'adopoció. Per a mi, es l'actitud del socialistes es que s'en foten de la gent i que no s'en fien d'elles. Els socialistes com el liberals federals canadencs volen encolmar canvis radicals a la societat sense permetre debat. Pitjor encara, el reconeixement d'accoblement homosexual no era- ni es- una prioritat de la gent. Ella articula altres prioritats com la seguretat en les carreres contre le bandolisme, baixar el preu de l'immobilària, reformar si cal les pensions i altres polítiques socials, com estimular la competitivat etc. Com a canada, em p^regunto quan homosexuals prendran advantage d'aquest reconeixement.  ¶ 05:02