The tsunami orphans, adoptions and Indonesia

Dawn wrote a post about how UNICEF allegedly sided with the Indonesian authourities in prohibiting international adoptions due to fear of pedophiles might slip by. Yesterday, Amy posted about how a radical Muslim group pretty much threatened a Christian relief organization not to establish an orphanage

Dawn protested about the imprudence of UNICEF's decision. It's understandable but I don't think she's taken into account a factor: the prohibition exposes a cultural phenomenon that I only thought existed in Latin America under a different context: cultural Islam.

However, unlike that region, some Indonesians are still insecure about their Islamic heritage despite living in the largest Moslem country in the world. I suspect that there's a latent gulity conscience at play. Notably, an irrational fear that the orphans adopted by westeren families will become 'Christian janissaries' and be sent off to fight Moselm countries though their acculturation.

Jannissaries were soldiers who originally came from Christian families in areas conquered by the Ottomans. The Christan families were compelled to send a number of young boys to the Turks. The boys were forcibly converted to Islam and then trained as soldiers. They were formidable, feared and well trained for their time. They contributed to many of the Ottomans's victories and were an elite military formation.

So the radical Muslim organization's threat isn't unsurprising with that historical experience; yet, its reaction also points to a weakness with Islam, in its 1400 years, it's faithful have never developed apologetics that doesn't rely on the bomb, the sword, the gun, the razzias, the dimmitude and the threats; to convince non-believers or the Christians and Jews of its truthfulness. Hence, non-Moslems help out the tsunami victims regardless of creed make the radical Islamists very nervous. The victims would ask why the Moselm relief organizations are absent while the 'infidels' help everyone in need.

La Confèrencia episcopal espanyola i el pla Ibaretxe: prudència

Els bisbes castellans- perque son els, i més específicament el sector més espanyolista, han negat els bascos el dret de separars-se. Personalment, he trobades aquestes declaracions imprudents perque no els pertany a qualificar sobre la justesa o no del pla Ibaertxe; això escau als polítics. Doncs amb la seva intervenció, els bisbes castellans s'han deixat reduir la Confèrencia espanyola a un altre mera instrument del centralisme i una cambra d'eco d'amdós partits estatals sobre el problematica basc.

Situació força irònica si ens recordem que els mateixos bisbes es barallen contra els socialistes precisament perque el seconds volen expulsar l'influència del primers gaudeixen amb la sèrie de reformes socials ara com la legalització del unions homosexual, etc. Doncs entenc aquesta reacció que Blex descarrega contra els bisbes encara que discrepo amb el despectiu de reaccionari. Personalment, ho son els partits estatals i llur dependències autonomics per atabalar-se massa fàcilment i amençar amb trons i llams.

Tanmateix, hagués sigut millor que si els bisbes s'haurien callats per concentrar amb temes més a les seves compètencies i lluitar contra la campanya de calumnia que els socialistes han liberada. Però en fet, els bisques espanyolites han fatalment compromes l'Església per contrar aquestes 'reformes sociales' que ningu ha demenades ni han volgudes, en ficant-se els peu al pou que es el pla Ibaretxe.

Morgentaler's biopic: loath him but pity him a bit too

When I was younger I hated Morgantaler vociferously.

I no longer do.

I still do intensely loath him for dynamiting Canadian society- along with Trudeau- with his strident proabortion ideology but I also pity him slightly.

Here was a man who physically survived Dachau but was spiritually and morally defeated by the Nazis. That defeat certainly explains the agitated restlessness in which he's pursued the legalization of infantcide abortion in Canada. I've always been puzzled as to why the proabortion advocates haven't reflected on Morgantaler's experiences in Dachau.

Yesterday's laudatory biopic most likely didn't touch the event (I didn't watch as I deeply resent my taxes paying for this movie presentation) Perhaps because a cursory introspection would reveal that the proabortionists share unsavoury legacies from repulsive proponents. The very proponents that proabortionists would reflexively denounce yet fearing to reflect on the shared ideology both articulate.

Als meus lectors ibèrics: ¡Feliç Reis!

El plà Ibaretxe: el debat entre les bitàcoles

Una de les coses que em sorpren i aleshores, em fascina es com l'aprovació del Plà Ibaretxe ha provocat un vertader debat appassionat i vehement entre alguns bitàcoles. Ací hi bitàcolista que declara que tot nationalismes etnics son rascistes en fi de comptes.

Llavors, aquest article ha provocat dues repostes: el primer d'un basc que pregunta agudament perque s'exclou els casos dels kurds i israëlites. L'altra d'un nordamericà que argueix que tot nacionalismes son ètnics segons una mirada cursòria de l'història.

Per la meva part, tothom sap que desaprovo el Plà Ibaretxe perque provoca innecessàriament els centralistes d'ambdòs partits d'ambit nacional a xisclar al cèl que aquest propòsit dissoldrà la sagrada unitat d'Espanya. Al mateix temps es molt injust taxar els nacionalismes minoritaris o ètnics de racistes sense analitzar si els nacionalismes 'majors' tal com l'alemany, rus, espanyol, francés no foren igualment racistes ademés d'excloure altres nacionalisme minoriartis tal com els kurds o israëlites.

Marcus adreça un excel·lent criticisme contre els politicòlegs d'haver confudits els conceptes de nació i estat. No tot estats son nacions i no tots els naciones tenen estats. Masses politiòlegs exposes llurs prejudicis en favor del estat centralitizat amb un rei, una fe i una llei i contra els règims decentralitzats ¿diguem-ne medievals?

Sempre m'ha molestat que els politicòlegs internacionals mai, per exemple, quëstionen l'art.3 de la Constitució francesa de 1958 amb la qual eleva el francès en l'única llengua constitucional i els agent socials central activment desprestigen altris com aqueixes llengües regionals amenanissin la viabilitat de la primera. Francament, no em recordo haver llegit cap article o monogràf de la professió sobre aquest subjecte encara que n'es un bastant fonamental per compendre els segles XIX i XX sense parlar de la trajectòria present de l'Unió europea. Malgrat les meves reticiències personals, el fet que es debaten aquest temes dels nacionalismes ètnics minoritaris es molt saluable i espero que continuiï, ens enriquerem amb debats francs i apassionats sobre aquesta matèria.

La Génération X, les dettes, leurs vies: la malédiction de la yéyétopie

La Gazette a publié un article très juste des problèmes que la Génération X canadienne et québécoise confronte.

Spécifiquement c'est la dette qu'elle ont contractée pour financer leurs études mais que les jeunes ne réuississent pas à trouver un emploi qui paie cette dette-là et qu'ils sentent- correctement- qu'ils ne seront pas si prospère pusiqu'ils patinent dans la vie. En fait, en lisant cette article, il confirmait ce que je savais déjà, que on a rentré au mauvais moment au marché du travail aux annnés 90 et, en conséquence, nous avons été rétardés à nous établir par une dizane d'année. Même maintenant, je ne vois pas une grande amélioration en dépit des rétraites qui succèdent à travers le marché de travail.

Mais ce que m'a fustigé le plus dans l'article c'est quand un expert se contradise en disant que malgré les difficultés économiques et les minces prospectives df'obtenir un bonne emploi présentement que nous permettront d'établir une vie stable et éduquer une famille, on doit être reconnaissant quand même parce qu'il existe beaucoup plus d'occasions pour les femmes et les jeunes sont beaucoupe plus instruits que jadis ce qu'ils permettent à contribuer davantage à leur commuantés.

Hein?! Quelle belle contradiction! Honnêtement je suis profondement tanné que même après les boomers concèdent que leur yéyétopie a été néfaste pour la Génération X, nous devons en fin de compte chanter les louages de celle-là. Ouais, merci beaucoup pour nous placer dans un situation des sous-emploi permenant en plus de contribuer gratuitement nos habilités à travers le bénévolat communitaire.

N'oublions comment la yéyétopie avait avorté 30% de nos confrères généracionels, déchainé une 'révolution sexuelle' qui nous a régalé le SIDA et un taux de divorce insoutenable pour le bien-être de notre société; et finalment- ô quelle ironie- que les améliorations de la vie ne sont pas strictement économiques. Cette même yéyétopie qui 40 annéés auparavant criait au ciel contre le capitalisme exploitatif mais qu'elle a en su profiter. La yéyétopie demeure une malédiction pour la Génération X.

L'aprovació sorpresa del pla Ibarretxe:

Com tothom, me sorprengui moltíssim que el pla Ibarretxe s'havia aprovat per una majoria absoluta- contra tot prognostic. El fet que 3 membres del succesor de Batasuna aprovaren el pla, hi ha aixcat la polèmicia. Personalment em cau malament però al mateix temps, potser prendrà un acte radical per despertar Madrid i amdós partits nacionals que el model de la comunitat autonòmica s'ha de modificar per pendre en compte que el Pais Basc així como Catalunya son ens distints de la reste d'Espayna i cal otogar-los competències diferents per que ambdos governs regionals sempre han reclamades desde '75

Òbviament, l'aprovació sorpresa influïra el procediment de reforma estatuària catalana. A si hi ha una cosa tan clar com l'àgua es que Zapatero ho acabarà espatllant-ho tot. En termes clar i en català fal·larà de manera espectacular que provocarà una crisi política. I Rajoy i el PP no faran millor tampoc. Veurem ambdós paritis reesforçar llurs tendències centralitzadores a la jacobina i el socialistes posaran tanta pressió als satel·lèitssocis catalans que el triparitit caurà per contradiccions latents.