Patricia un nado de set mesos mor a causa de la m?licia. Adem?s era una estrangera que estava a Espanya amb els pares.
Nom?s ha viscut 7 mesos. Una vida tallada massa abruptament i ?per a qu?? La reacci? normal es a dir que no reprsentava cap mena?a per? es mentida. Per la m?licia cada vida nova li ven?a i vol vengar-la en conseq??ncia. Pitjor encara que aquesta nova vida creix en un pa?s democr?tic, que cultiva una societat oberta amb certa llibertat que deixaria Patrica a esdevenir que volia segons els seus interessos i caracter. La m?licia odia la vida i sobretot la nova. Patricia ha pagut un alt?ssim preu sense haber tinguda la temps de viure i cr?xier. No es pot negociar ni trevar ambs els autors siguin que siguin. La societat els ha d'aplastar que siguin amb bales o amb judicis. Vulls que els autors entren la tomba o no sortin mai de la g?bia. Cada opci? no resusicit?ra els morts per? si poden fer passar els autors un inferen. Mentrestant pensem a Patrica i que ens em perdut.
La m?licia silencia l'ultratge. Simplement no puc formular cap reacci? ni indignar-me. No por que he peruda la capacitat; sin? ?per qu? serveix enrabiar-se? Ma rabia no venjar? les morts ni els resucistar. L'?nica cosa que puc fer per honar les v?ctimies es escuire, analitzar, parlar i debatre
Es dir, exercer els drets qu la democr?cia em deixa i que la societat oberta cultiva. ?bviament s'ha d'acabar amb ETA i que em molestr? es com el partits nacionals utilitzaran aquest atemptat per culpar tant a Itixbari com Carod; per? els partists nacionals hauran de trobar una manera de no fastidar els bascos moderats que detesten ETA per? tampoc els hi agraden l'actitud.
Els bascos tamb?s hauran de cessar llur ambig?itat envers ETA i Batausna i marginalizar-los el m?s r?pid possible. Quan als seus surportadors, la sociats els ha de exigir d'els una opci?: pareu de recolzar ETA o us margalitzem tamb?. Si represent potser entre 10-15% de la populaci?. Nogenmenys, tampoc es pot permettre la populaci? enverinar-se amb amb gent tan dolrent. No vull que els bascos compartin el mateix dest? que els palestins en abra?ar la cultura de la mort.
La corruption corrompe. Aujourd'hui on apprend que le Minsit?re aurait ?t? la victime d'une escroquerie d'o? il a ?t? fraudulement factur? pour des ordinateurs et autres ?quipements informatiques ? un valeur de 100 millions$! Suppos?ement c'est Hewlett-Packard qui a admis dans un document d?pos? aupres le SEC- l'autorit? am?ricaine qui veille sur la bourse que le Minsit?re n'aurait pas re?u de la valeur pour qu'il a ach?t?. Joliment dit!
Papa opine que bien le Minist?re le savait qu'il se faisait vol? mais a pr?f?r? ferm? les yeux. 100 millions en ?quipment informatique ne se cachent si facilement.
Au m?me temps, on lit des nouvelles que le Minist?re avait convaincu de capos et de capo-chef d'entreprende un cours de 4 mois et que'ils payeront leurs frais de d?placement et de nourriture. Les soldats curieux ont d?ande leurs commandement qui les avait assur? la m?me chose. Ces soldat-la compl?te les cours mais quelque mois plus tard le Minist?re change d'avis, les frais de 60$/diem a ?t? trop et il avait r?duit ? 17,50$ et obligait les soldats de payer le trop per?u.
Les soldats ont ?t? ? la fois outr? et mortif? car ils ne pouvaient pas rembourser de coup et plusieurs ont emprunt? jusqu'? 3000$. En outre, beaucoup n'autont jamis pris le cours avec de tels frais de d?placement si maigres. R?cemment, le Minist?re a chang? de nouveau d'avis et n'obligera pas les soldats a rembours? le trop per?u. Pas surpr?nenat
Les ?v?nements ne sont pas directement li?s; cependant il y a quand m?me un lien indirect: si le Minsit?re s'aurait pas se laisser voler le 100 million par de moyens fraduleuse, il aurait pu payer les soldats les frais de d?placement sans faire les b?tises qu'il a fait envers les soldats. Voici un exemple de comme la corruption corrompe.