Davant del nostres ulls veiem la fi d'un sistema de benestar que veié el dia de l'endemà de la fi de la Segona guerra mundial. Com es natural, aquesta crisi espanta la gent que es posa molt nerviosa i angoixada.
Tanmateix, també hi ha una oportunitat, sobretot a Catalunya, reclamar un heretge molt nostrat: l'associonalisme. En el nostre passat no gaire llunyà, si els catalans volien una cosa important que desenvoluparia el país, ja sabien qui no es podien refiar a Madrid per fer quansevulla cosa per a ells; doncs els catalans formaven associacions per construir que els hi faltaven.
Ara amb la crisi, l'estat que sigui Madrid, la Generalitat o el municipis no té ni cinc per donar als ciutadans. En conseqüència, els catalans hauran d'espavilar-se a cobrir la llacunes que els diferents nivells de l'estat que ja no seran capaços a omplir. L'associacionalisme donaria esperança a la gent que se sent desesperada per la crisi. L'associació- que modesta que sigui- ajudaria la gent d'ajuntar-se com a socis que fan una cosa que val la pena i valora els seus coneixements, les seves experiències. Això disminuiria un mica ls tensions socials que Catalunya sofreix en aquests moments.