Columbia House: wants porn's profits...shamelessly

A few days ago, I sent off a link to a fellow blogger about a news article that Columbia House- famous in North America for selling records and movies at relitively inexpensive prices to in membership, wants to sell porn.

The reason is quick simply the phenomenal growth rates and the high profits to be made. Nevertheless, it's curious to note that the Columbia House executives have been exceptionally discreet. First, the sale of porn was trialed in Canada and nobody knew of this. Second, the Columbia House porn company will be an independent entity.

So let's summarize the corporate strategy: Columbia House executives greedily want the company to get some of porn's marketshare and the huge profits that follow but shamelessly; not as synonym of brazen, but rather without feeling guilty. Nevertheless, we conclude through their actions- notably the discretion with which they sold porn in Canada and the independent company from the motherhouse belie the absence of guilt. Obviously, selling porn is more than just a simple corporate reorientation to other markets.

Una definició força curiosa del racisme

John Rosenenthal ha promès que escriuria aviat sobre el nacionalisme ètnic i el racisme I no ha fal·lada en la seva paraula

En fet, dóna una definició força curiosa del racisme tal com s'aplica al nacionalisme ètnic:

The individuals with “common origins” constitute, in short – and whether they like it or not – a “community”. It is this package of assumptions – the linkage of assumed common ancestry, culture and communal solidarity – that I am calling “racism”

Reitiero que aquesta definició es molt problemàtica adhùc disingenuïna. De cop, Rosenthal ha delegimitat a la vegada, la família, l'antropològia i la sociològia. La primera perque els individus naxient al si sense que els pougin escollir lliberament si volguéssin integrar-se o no. Les segones, per que els seus estudiosos, analitzen allò que Rosenthal ja ha disqualificat com a racista.

Discrepo, en conseqüència, amb aquella definició que Rosenthal dóna; perque ell, al seu torn, exposa les seves prejudicis a priori i inexaminats. Rosenthal articula la posició tipicament il·lustrada: que els grups només tenen legitimitat quan els individuals han donat el seu consentiment esclarit per ajuntar-se'n. Tot altre grup que no es reposi sobre una base voluntarista no sols es il·legtim sino una verdadera amenaça contra la vida mateixa perquè contradiu el franc arbitri del individu. Valor suprema i absoluta pels il·lustrats.

Tantmateix una lectura honesta de l'història refuta l'exclusivitat de la base voluntarista perquè els grups i communitats 'involuntaris' son vegades presumits més lègitims, més verdaders que els voluntaris.
Finalment, Rosenthal arrenya Blex i pretén que Israël demonstra que un país es pot funda sense el nacionalisme ètnic. ¿Però es cert o cal matisar l'affirmació? Si Israël realment es un pais establert ambs els principis del nacionalisme aètnic; llavors com explica ¿per què el govern israëli de Barak denegà a donar la ciutanitat als integrants del Exércit del Liba sur al any 2000?

Eren al·liats leals que lluitaren al costat dels soldats israëlis durant molts anys i que actuaren com un tampó entre el país i Hizbulla. Si Israël exercités un nacionalisme aètnic com Rosenthal prenteniria, el govern de Barak hauria artogat la ciutadania als ex-integrants i al seus familiars que al total nombraven un 10-17 000. Almenys per serveis rendits a Israël; però, no gairbé la majòria- tret alguns de l'alta comandància- havien d'immigrar a altres països so pena d'empresonment o deportació per les autoritats israëlianes.

Ni parlaré sobre el Dret del retorn que ha permés 1 milió de jueus russos i uns 30 000 fàlaxes ètiopians a immigrar al país durants els anys 90 i rebre immediàtement la ciutadania mentre que un treballador foraster que ha viscut desde anys a Israël se'l exclou complatament i també de demanar la residència permenant.