Fa algunes setmanes que Hondures ha viscut uns moments profundament agitats quan el Tribunal suprem desestimà el referèndum del President Zelaya que pretenia ultrapassar el seu mandat per aproximar el continuisme. Algú i legal segons la Constitució hondurenya que primerament prohibeix el president de la republicà d'incoar qualsevulla iniciativa referendària. Segonament, de prolongar el seu mandat més enllà del límit establert per la magna carta.
Els militars refusaren d'ajudar perquè el Tribunal suprem sentencià una decisió que prohibia qualsevulla ajuda. Tanmateix, Zelaya no acceptà l'ordre judicial i havia fet imprimir a Veneçuela els papers de vot i els ha fet transportats per un avió veneçolana. La crisi ses precipità quan els seguidors de Zelaya entraren al cuartel on s'emmagatzemaven els papers de vot per precipitar el referèndum. Els militars i els altres actors- els tribunals i la legislatura- n'estaven farts i entraren al palau presidencial i el ficaren a un avió per exiliar-lo a Costa Rica.
Tothom ha denunciat aixo com un cop d'estat ; però no he pensat que fos un. El problema rau en el fet que Zelaya desafià la Constitució del seu país a més de passar-se sobre les sentencies del Tribunal suprem. El seu comportament certament havia jugat un paper determinant. Altres m'arrenyen que sí era un cop d'estat. Aleshores, si fos un cop d'estat els anti-colpistes m'han d'explicar el fet que Zelaya ha fet imprimir els paper de vot a Veneçuela i no a Costa Rica o a Nicaragua i que rebia molt ajuts de Chavez.
La destitució de Zelaya no es un cop d'estat d'uns oligarques espantats contra un 'reformista' sinó el Tribunal suprem com els polítics de la legislatura protegien la seva constitució i el respecte del estat de dret. A més, els oposats de Zelaya també s'alarmaven contra una tendència a Equador, Bolivià, Nicaragua sense parlar de la Veneçuela pròpia on els presidents han volgut estendre llurs mandats i havien subornats les institucions constitucionals per dotar-se amb poder i limitat.
Encara que es una situació veure com s'evoluciona per una cosa es cert, els hondurenys perden perquè no sols han vist la seva constitució despreciada, llurs institucions constitucionals debilitades i ells ridiculitzats per haver d'optar per un menys mal.