La survivance des Libéraux: la bonne chance sourit toujours

Même à Singapour, j'ai suivi les événments qui conduit à la victoire technique du gouvernmenet. Mais ouais, la bonne chance toujour sourit sur les Libéraux. Dans des démocraties sérieuses et stables, un gouvernement aurait déclenché des éléctions même s'il gagnât d'un seul vote.

Ceci expose que le gouvernement n'a pas la confiance des parties de l'opposition et donc il devrait soumettre aux élécteurs afin de vérifier ou non s'ils renouvelleront ou non leur mandat. Hélas, nous ne sommes pas une démocratie sérieuse et la stabilité a été ébranlée la semaine passée.

En tout cas, il est évident que le gouvernement est instable et sa législation sera ôtage à chaque fois que l'une des parties s'y oppose.

De la vida singaporana: la neteja i els tròpics

Avui el dematí, he passat el dia rentant la terra. Es de tuëll i destesto a mort netjant-lo per que atrau la brùtucia com un plàtic amb l'electricitat estàtica i els pols. Ademés la baieta es una eina més complicada que volia fotre'l de la finestra. Gràciosament, he trobada una altra i l'utilitzaré la pròxima vegada que hagi de fregar. Si hi ha una cosa que m'irrita es aquesta obsessió de tenir la casa gairebé com una habitació neta (clean room en anglès) d'on es pot fabricar xips informàtics o una sala de xirugia d'on es podt intervenir medcialment.

Suposo qes degut a la clima tropical on tot creix i podreix al mateix temps. Ací el govern ja avisa de cuidar-se de no guardar cap galleda o receptable amb aigua estancada per que aquest any el dengue es una probabilitat. En fet en juliol reberem un polvo anti-paràsitic per prevenir els mosquits que difonden el dengue a crèixer.

Tanmateix ho trobo vegades una mica obessional de netejar-ho tot que brilla. Si es nét ja basta

Sobre la vida en Singapor: l'informàtica

Joshua m'ha donada la benvengudia a Àsia i m'havia preguntat como ho trobava la vida ací. Ademés, m'ha dit que llegia els meus articles sobre la vida singaporana a la bitacòla. Es molt d'agraïr però no sé com contribuiré al coneixement humà. En tot cas, li he respòs que potser comentaria sobre un subjecte bastant banalet-l'informàtica per vinicular-lo amb una perspectiva sobre el pais. Dons, abans d'arrivar ací, compré un portàtil Compaq i n'estic molt content. Quan he rcuperat del canvi d'horari, començava a visiat els centres de compres (els anomeno carrefours- influència del francès quebequès) i trobé una botigia local d'informàtica que es diu Challenger.

Mirava els portàtils i em sorprenia que no es trobava cap màquina amb AMD com a processor. Tots eren Intel-sia Celeron o Centrino. També, calculant el canvi entre monedes pel preu, trobava que els portàtils singaporans incluient poc. Es a dir que la màquina típica només donava un disc dur de 40 GB, memòria RAM de 256 Mb, Works 7 (el meu incloïa versió 8 en francès- si compré la versió francòfona per que el teclat me'n es molt més útil que l'anglès) Era la mateixa cosa pel programmari molt Microsoft, Adobe, Symantec i poc alternatius. Singapor com la resta de l'Àsia es molt conformista.

Certes hi han alguns països com India i Xina que incorporen LINUX i altres alternatius però son l'excepcion. Quants als perifèrics com les cameres digitals o les cartes de memòria volatil i.e. cartes/lectors flasx Singapor té molta més varietat i els preus son més raonables que a Canada. Suposo pels cameres es tracta d'un fenomènon interessant- els singaporans marxen del pais per vitajar molt. S'explica: el pais només té una superficie de 640km ² amb 4 milions d'habitants.Doncs no hi a prou espai per passar les vacances al interior i francament no hi ha gaire cosa d'interés que l'isla de Sentosa- encara més petita que el pais.

Doncs els singaporans viatgen per tota le regió. Bankok només tarda 2 hores d'avió; Malasia es passa 3 o 4 ponts; Indonèsia es pren un barco per anar a les isles turistiques; Vietnam 3,5 hores d'avió. Molts passen les vacances comprant-un vici perque el pais ja es un paradis per fer les compres; menjant- altre vici perque a Singapor es compra molt menjar a fora perque es aquesible i bastant bo o estirant-se amb la panxa al sol- l'única virtut per que a Singapor no es relaxa gens; la vida passa massa ràpidament.

On life in Singapore: food

As I noted in my Catalan post above, Joshua contacted me and welcomed me to Asia. He's also looking forward to reading about my posts at the blog about life in Sinapore. That's generous of him, but I really don't know how my life in Singapore ® columns will contribute to human knowledge. Seriously, the topic of food is an interesting; not only because I like to eat- but there's a fundamental difference between Quebec and Singpore with respect to food that I want to comment on in extenso.

Comapred to Quebec, Singaporeans eat out a lot. I suspect that the climate has a lot to do with it: who wants to stay cooped up in an office or school (no matter how airconditioned) all day? Further, people work really late here. Offices and schools start at around 8 am and finish around 18:00; 18:30 is rush hour and most are just too tired to cook. Moreover, the 'take out' food here is very good and quite inexpensive. I should clarify that take out doesn't signify only Macdonalds, Subway but the small food stalls. There are the true local industries and the owners really work hard. There are also a lot what's called food courts throughout the country. More so than in Quebec- but that's because of the weather- Quebecers like to eat out as much as Singaporeans.

Yesterday, Trina- aka the fiancée- had discussed with 2 of her friends last week to have some Thai as I'd never eaten it. So we went to a restaurant at one of the carrefours (what Anglophones call shopping centres/malls) When it came time to order, I told her whatever she ordered I'd try it out. I didn't catch the name of the choice but it was fantastic. There was brown rice with penuts, pork covered in something crunchy, aspargus, the biggest shrimps I'd ever seen; mushrooms and all the dessert you could eat. Lemme just say that yesterday was awesome. I was full-super full. I'm pleased that Singporeans like to eat- nothing nicer than giving thanks to creation by eating it.

Yet, I wondered if this joy of eating masked a tacit understanding between the state and the populace. The state says: work, eat, shop, travel abroad but stay out of the countries affairs while the populace agrees. Sorta like the deal that the post Mao communists proposed to the Chinese. I bring up this insight because 3 days ago, a prominent columnist for the Straits Times (Singapore's leading paper) droned on for 2 pages about the future of Singapore's compact and then wrote that the government had a responsibility to teach people how to dissent. I laughed at the proposal's utter absurdity. It's not the goverment's role but civil society's. In fact, I'm struck at how for an Anglospheric country, Singapore's civil society isn't prominent.

Around the supper table, I've picked up political discussions but they're indirect and rather circumspect. People preferring to talk about the best places to shop or the next trip abroad or what the kids are up to in school.
Another 'curiosity' unlike in Canada, many stores and restaurants have these deals whereby if you use a credit card from a specific bank, you get a discount or a special price as well as accumulating points that allow you to pay off your next bill. There was an article in Strait Times that of the 3,2 million inhabitants there were between 4-6 million credit cards in circulation. I can attest that the average Singaporean has at least 4-6. What the article didn't mention was the deadbeat rate was (I can't remember the correct technical term and it's an accurate translation of morboso in Spanish)

One last observation: grocery shopping is.unique.in Sinapore. Given their small size, there isn't as much variety as in Quebec supermarkets; yet groceries are quite expensive in Singapore. I wonder if that's because it has to import everything as there's simply no cultivable land. The beer selection is pretty neat and wish I could try each one. I can't because I bloat like a ballon so I have to radically moderate my intake. Also Singapore's tropical climate discourages regular consumption; so I content myself with iced coffees and cold non-alocholic drinks