Joan Pau era le meu papa. Es a dir le papa de la Generació X.

El ens donel coratge de reveure el llegat del soixante-huitard i el boomers i proposava una alternativa. Es pals que el llegat de Joan pau perviur a través de nosaltres- Gen X i nostres nens.

També Joan Pau era el papa dels oprimits a través del seu coratge articulava el seu missatge de no tenir por don esperança a gens que havien d'amagar-la durant decennis. No sols l'esperança ans també la gosada de viure-la obertament que ni la policia política ni les ideolgies materialistes podien vencer sino fugir o matar.

El seu viatge triomfal a la Polnia natal fou la primera pista per a mi que canvis profunds s'anunciarien aviat. Els opressors francament es mostraren impotents devant el seu missatge d'esperança, alegria i modestia.

O matar, devant de llur impotncia l'opressors buscaren maneres d'acabar amb aquest amenaça. Els virtuts del papa n'era mortal per perpetuar, la por, la desconfiança, la mort que representaren els rgims comunistes. L'atemptat fou la segona gran esdeveniment que expos per a sempre la poca profunditat de tota societat tirnica. En fet, no es pot parlar de tal perqu la tirania i societat n'en son enemics mortals com mostr la caiguda del Mur. Com si una ombra s'aixeca finalment i un malson desprenguí .